lunes, 14 de diciembre de 2009

Pocas sorpresas en el inicio del Social DIM

La segunda edición del Social DIM comenzó con la nada despreciable cifra de 20 jugadores inscritos y tres grandes favoritos: Canellas, Iván Pérez y Carles Godesard. Tras la primera ronda, pocas han sido las sorpresas y la mayoría de favoritos han conseguido recolectar su primer punto en este torneo suizo.
Por destacar algunos resultados anómalos, quizá la derrota de Antonio Ríos ante Roberto Corral, no federado, y la derrota también del joven David Rebull ante otro no federado, Xavier Valera, aunque en este último caso, Valera cuenta quizá con más experiencia y era un resultado hasta cierto punto esperable.
Las auténticas tortas llegarán en las rondas venideras, 3ª, 4ª y 5ª... así que esto sólo es un calentamiento...

12 comentarios:

Anónimo dijo...

por cierto, Guijuan del Sant Marti creo q ganó.
Saludos
A. Hinarejos

Anónimo dijo...

Que nivelazo

Anónimo dijo...

Han superado en participacion la edicion anterior. Se lo merecen.

Amazing dijo...

Simplemente felicitarte por un blog de tan profusa calidad, tan abundante en interés, pletórico en contenidos y formas. Se nota que lo escribe un prolífico campeón y es que en él desborda una acaudalada devoción por el ajedrez en todas sus rebosantes facetas dejando, al final, una huella fecunda a tus lectores que seguramente y coherentemente serán, por supuesto, multitudinarios.

Por lo demás, decir que fue un error no forzado lo que precipitó las cosas a mi favor en esta primera ronda. Poco antes mi adversario mantenía un juego bastante sólido.

Lo que más me gustó del día fue cómo la voz de Carles Godesard se intercalaba en mis pensamientos dada la acústica de la sala cuando explicaba en la misma su partida a un chico de forma amena pero inteligente. Así se crea afición.

Aprovecho para apoyar la visión deportiva del ajedrez apelando al concepto mismo de actividad física. En la medida que nuestro pensamiento sólo se acontece con el concurso del cerebro, entiendo que las neuronas son tan físicas, tan intrínsecas a nuestra anatomía, como lo son las fibras musculares o el corazón.

Xavier

Unknown dijo...

Valera, ets tu? Pq escrius molt bé, a veure quan ens regales la vista amb un blog!

Anónimo dijo...

Sobre lo que se dice de que yo explicaba a un chico mi partida, exactamente estaba analizando y enseñando los fallos al niño de unos 10 años con el que jugué, estuve mas de una hora con el enseñandole varias cosas, creo que hablaba bastante flojo, y si molesté en algún momento lo siento y hubiera agradecido se me dijera allí mismo. Si hubiera sala de análisi...
Gode

Unknown dijo...

¿polémica? ¿hay polémica? :-)

Amazing dijo...

Sí, jo sóc jo. (tautologia?)

Gràcies per allò que escric bé (¿?) però les meves parauletes són un corrent d'aigua, no un riu tan cabalós i tan fèrtil. Ja tinc blog però impersonal sobre d'altres aficions meves i, tot i així, comprenc el que costa d'actualitzar: amb prou feines afegeixo quelcom setmanalment. El teu sembla un diari i sempre interessant. A la targeteta et podries afegir: filòsof, filòleg, campió i periodista.

Per cert, el teu darrer article toca un tema que em produeix certa curiositat des que us en sentia parlar entre ronda i ronda amb tanta afició i ciència: els coeficients. Ja tenia prou amb els càlculs durant la partida per posar-m'hi a calcular fórmuletes després, em deia, però m'has despertat l'interés. Hi ha alguna web que en parli?

Daixonces, "Catulo" és pel poeta? Com és?

Sí, hi ha polèmica!!!

Pel que diu "Gode", ell volia parlar fluixet i s'estimaria més que no l'escoltessin.

Jo, "Amazing" segons "Saba", el que vull és precisament el contrari: vull que parli més alt i que se senti.

Em va agradar veure com es pot explicar els escacs a un nen de 10 anys d'una manera tan suggerent i profitosa "mas de una hora enseñandole varias cosas". No li va molestar ningú. La meva taula era la més propera i, personalment, fins i tot vaig acostar-m'hi un moment de la curiositat.

En fi, una anècdota del primer dia del Social Diagonal Mar.

Xavier

Unknown dijo...

Xavier, m'alegro que comentis coses regularment. Ja em passaràs l'adreça del teu blog, si vols, i et poso un enllaç.
Efectivament, uso el nick Catulo en referència al poeta llatí de Verona. M'agrada el seu estil esmolat i sovint groller. Jo tenia aquest nick a Ajedrez21 -on jugava a escacs on line- i vaig decidir mantenir-lo en el blog. :-)
Sobre els coeficients, depenen del torneig pq cadascú en tria de diferents. L'important és anunciar per endavant quins s'apliquen i fer-ho bé. En el sistema suís, els més famosos són el bucholz (es sumen els punts que han fet tots els teus rivals). Si es descompta el més dolent dels rivals es diu Bucholz -1. Hi ha diverses variants d'aquest. Un altre és el Sonnenborg-Berger que és com el bucholz pero multiplicant els punts de cada rival pel que has fet amb ells. Per exemple, si vas perdre amb un de tres punts doncs sumes tres per zero, si vas entaular 3X05 i si el vas guanyar 3x1. Això afavoreix els que puntuen amb els bons. Un altre és l'acumulatiu. En cada ronda es van sumant els punts que tens a final de ronda. Per exemple, si guanyes les tres primeres rondes tens 1+2+3 o sigui 6 d'acumulatiu. Això afavoreix els que puntuen abans i van líders. En l'article del Monpablo explica altres com el Kashdan...

Amazing dijo...

Moltes gràcies pel resum!

El blog no té gaire a veure amb els escacs. No cal que l'enllacis. Tot i que no sigui gens participativa, té la seva audiència. Però si vols donar-li un cop d'ull, cap problema, l'adreça és la següent: xavieur.blogspot.com

Unknown dijo...

Enllaçat estàs. Potser més endavant, al no ser d'escacs, et passi a la secció d'"enlaces de interés" però de moment et deixaré una temporada amb els altres blogs i així estaré més pendent de les poesies i escenes de tangos que vas penjant. La bellesa, sigui en forma de paraules, escacs o passos de ball, segueix sent bellesa...

Amazing dijo...

Veig que ets un autèntic humanista però clar, on has enllaçat el meu blog és precisament on més difusió pot tenir i, clar, la teva audiència es sorprendrà força. T'hi pots perfectament repensar. Cap problema.

D'altra banda, la sorpresa serà mútua doncs el públic del meu blog accedirà al teu via el teu nom. Val a dir que és força internacional, residents a Barcelona o ja no, i per això que m'esforço a escriure-ho tot en un castellà assequible però jo personalment m'expresso més aviat en català així que, si et ve de gust, tu expressa't com més et sembli.

Demà tinc Social al matí. El problema és que aquesta nit també tinc plantejat un afer social. Ce que sera, sera.