En primer lugar, hay que destacar que el Sant Martí se proclamó vencedor por equipos en el Memorial Mas sub-20 con tres de nuestros mejores jóvenes jugadores: Marc Sánchez, Imar Tallo y Éric Sánchez. Como recordaba Ricard Llerins en un polemizante escrito hace pocos días, es muy fácil construir un equipo ganador a base de invertir dinero en fichajes de lujo. Otra cosa, mucho más meritoria, es ir construyendo poquito a poco una cantera potente en un club amateur. Felicidades a los tres por su éxito y que continúen así.
Por otro lado, me gustaría comentar el match entre dos grandes veteranos del ajedrez: el excampeón del mundo Boris Spassky y el eterno aspirante Viktor Korchnoi. Han pasado ya muchos años desde que el primero se coronó rey del ajedrez y luego tuvo que enfrentarse al prodigio fischeriano. También ha llovido mucho desde que Korchnoi comenzó a desafiar el paso del tiempo y disputó el trono a un joven Karpov. Ahora, tantos años después, podemos pensar que su match es un simple circo mediático sin interés real. Tras ocho partidas, han empatado a puntos. Se adelantó Viktor el terrible pero luego fue atrapado por Spassky. Dos veces ocurrió. Aunque es verdad que ya no están en su mejor forma, ambos merecen un gran respeto por lo que aportaron en su momento al ajedrez y demuestran que, ante todo, conservan las ganas de jugar.
5 comentarios:
Fer cantera no és fitxar les promeses d'altres clubs: Imar Tallo (2009) i Erik Martinez (Sabadell-Colon)2010.
És igual de discutible aquesta política com la de fer fitxatges "galàctics".
Cantera del Sant Martí=Germans Sánchez Ibern
Crec que la forma de treballar del Sant Martí amb la “pedrera” té molt de mèrit. Referent als èxits, els èxits mai són casuals, sempre hi ha un treball darrera.
La política del Sant Martí els últims anys, el bon “rollo” i la germanor amb que funcionen i per què no dir-ho, la capacitat “mediàtica” que amb el seu web i els blocs “amics” (com aquest de Catulo) venen el “producte”, fa que aquest club es vegi atractiu des de fora.
Que aquest club sigui atractiu per a jugadors joves, hem sembla més una virtut que un defecte.
Referent al teu escrit anònim, la paraula es lliure. Però si realment et creus que és el mateix el que fa el Club d’Escacs Sant Martí i el que fan els clubs que fan fitxatges “galactics”, és que no ets més tonto perquè no entrenes.
Roger Salvo, jugador del Club d’Escacs Congrés.
Jo només he exposat uns fets, en cap moment he faltat al respecte a ningú com has fet tú.
La cantera i no la cartera és el futur dels clubs, però la manera de fer cantera de molts clubs: Sant Andreu, Sant Martí, Jake ... és agafar les joves promeses d'altres clubs, i això també pot ser discutible, en cap moment he comparat una cosa amb l'altre.
Un consell: aprèn a llegir.
Anònim, si el club és atractiu per a gent d'altres clubs pq fa classes etc és un senyal que el club funciona. No tenim mecenes ni quotes estratosfèriques per pagar a cap professional, llevat d'un MI, exjugador del club, que fa classes al club i que no juga per nosaltres. Et cito només "alguns" jugadors que són de la cantera del St. Martí i que han passat de 2000: Julián, Gregorio Santamaría, Repiso, Jiménez, Vivancos, Monluis, Monpablo, Julià, Llerins, Riera, Pariente, Evarist Pérez, Núñez, Sabater, Vicente López, Murciano, Iván Pérez, Marc Sánchez, Èric Sànchez, Francisco Romero, Toni Leiva, Dani Porras, Carmona... Simplifiques massa.
Anònim, no signar els escrits representa no ser ningú. Hi polemitzar amb ningú no és el meu costum. Si haguessis signat el segon missatge t’hauria agraït el teu “amable” consell. Ara bé, compta, que l’anonimat és l’avantsala de la covardia.
Et desitjo un bon any i que gaudeixis dels escacs.
Publicar un comentario