viernes, 22 de marzo de 2013

Mi última foto defendiendo los colores del Sant Martí


Aquí está la que probablemente será mi última foto defendiendo al Sant Martí en un por equipos. Pertenece a la penúltima ronda, disputada en la Escola d'Escacs de Barcelona. A la izquierda Roberto Castellanos y a la derecha un servidor, en una partida que terminó en tablas pese a que lo intenté hasta el último peón.
Cuando en 1990 jugué un Social en el Sant Martí, ya me encantó el ambiente del club pero por avatares del destino no acabé fichando por el Sant Martí hasta 2006 pese a que solía pasarme por la sexta planta del centro cívico desde hacía mucho y tenía el honor de poder abrir el club no siendo todavía socio de la entidad. La verdad es que me costó mucho dejar el Ateneo Colón, mi antiguo club, porque también es un gran club con gente fantástica. Luego fiché por el Sant Martí, acabé entrando en la junta y llegué a ser secretario del club. Con mi traslado a Hostalric, pasé nuevamente a vocal y finalmente a socio "a secas", cerrando un ciclo que con toda probabilidad se cerrará el 1 de enero de 2014, quizá incluso antes. Volveré a mi rol habitual de santmartinense oficioso y es que sigo pensando que para cualquier persona que viva en Barcelona, jugar en el Sant Martí es una excelentísima opción. Hay una actividad diaria muy buena, con clases, torneos sociales, participación en competiciones oficiales a un niveles deportivos nada desdeñables... eso sí, siempre amateurs porque, entre amigos, no hace falta sueldos. Nunca olvidaré a toda la tropa santmartinense y en la medida que pueda, os seguiré en la distancia e iré pasando en cuanto pueda, porque de lo bueno uno nunca se cansa y nadie me podrá quitar nunca todos los buenos ratos que hemos pasado juntos, peleando por el equipo, riendo en algún bar junto a unas bravas o tratando de aportar un granito de arena a este fenomenal proyecto. ¡Viva el Sant Martí!

3 comentarios:

Ricard dijo...

Hola¡

Ha estat un plaer tenir-os a tu i l'Ariadna tots aquests anys amb nosaltres.

Fins aviat.

Ll.

Jordi Sabater dijo...

Hola maco, tú i l'Ariadna(i ho diré sencillament), sou de les coses més maques i importants que m'han passat mai. Sempre al vostre servei, estimats amics...

Unknown dijo...

Gràcies als dos, he après moltíssim de tots dos, com a escaquísta i com a persona. Seguirem veient-nos, per descomptat!